4.6 Introducció de la disjunció

La disjunció (que és la o) és molt fàcil però no òbvia:

$$\begin{fitch*} \par n & A \\ \par \hline \par & A \vee B & I$\vee$\ n \par \end{fitch*}$$

Bé, per ser exacte, diré que també està disponible en l'altre ordre:

$$\begin{fitch*} \par n & A \\ \par \hline \par & B \vee A & I$\vee$\ n \par \end{fitch*}$$

Què bonic, no? Si sabem que ``avui és dijous'' també sabem que ``avui és dijous o les vaques volen'', ``avui és dijous o divendres'', o fins i tot ``avui és dijous... o no''. Totes són certes.

Recorda que, quan parlem, gairebé sempre s'utilitza la o exclusiva (XOR), que es compleix si un dels dos disjuntands és cert però no quan tots dos ho són alhora. Per a un lògic, la frase habitual ``avui és dijous o divendres'' és fa certa en tres casos: quan avui és dijous, quan avui és divendres, i quan avui és dijous i divendres alhora (una mica difícil al món real, però els matemàtics són capaços de fer tot tipus de suposicions...).